Un paràgraf és un quadre de text amb una amplada. Escriu-hi i les paraules passen a la línia següent quan arriben a la vora, i el quadre es fa més alt per encabir-les. Fes-lo servir per a qualsevol cosa més llarga que un títol: la descripció d'un pòster d'un esdeveniment, les normes d'un mural de l'aula, els passos d'un patró.
El text simple és l'altre tipus: no salta mai de línia sol, i cada línia és tan llarga com l'escrius. Tots dos tenen els mateixos tipus de lletra, estils, mides i colors — consulta afegir text i donar-li estil.
Afegir un paràgraf
Fes servir el botó Paràgraf de la capçalera del pòster, una P amb un signe més, al costat de l'eina d'afegir text. El paràgraf nou ocupa l'amplada del llenç i s'obre amb un títol, una descripció breu i una llista numerada, amb una mida de lletra triada per omplir l'espai.
Edita'l com qualsevol text: fes-hi doble clic a les aplicacions de navegador i escriptori, o toca'l un cop estigui seleccionat a Android i iOS.
Amplada i alçada
- Els tiradors laterals —les càpsules de l'esquerra i de la dreta— defineixen l'amplada. El text es redistribueix en línies mentre arrossegues.
- L'alçada segueix el text. No hi ha cap tirador a dalt ni a baix, i no es talla res: afegeix una línia i el quadre creix.
- Els tiradors de cantonada escalen el paràgraf: la mida de lletra i l'amplada canvien alhora, de manera que les línies es parteixen als mateixos llocs.
El text que sobrepassa la vora de la pàgina queda amagat al llenç, com qualsevol altra cosa, perquè només s'imprimeix el que hi ha dins de la pàgina. Quan està seleccionat, el seu quadre continua sortint de la pàgina, així que pots agafar-lo i tornar-lo a lloc.
Convertir entre text i paràgraf
A paràgraf, a la barra d'eines de text, converteix un text en un paràgraf. A text fa el contrari i conserva les teves línies: cada punt on el paràgraf saltava de línia es converteix en un salt de línia. Hi ha dues coses que canvien:
- Un element de llista que ocupava diverses línies es converteix en una sola línia llarga, perquè un salt de línia a dins començaria un element nou.
- Justifica passa a ser Esquerra, perquè el text simple no té cap amplada de quadre on repartir les línies.
Alineació
Alinea ofereix Esquerra, Centre, Dreta i, en un paràgraf, Justifica, que reparteix les línies per omplir l'amplada del quadre. L'alineació s'aplica a tot el paràgraf, no a paraules seleccionades.
A les aplicacions de navegador i escriptori, amb un text o un paràgraf seleccionat o en edició:
| Drecera | Alineació |
|---|---|
| Cmd/Ctrl + Shift + L | Esquerra |
| Cmd/Ctrl + Shift + E | Centre |
| Cmd/Ctrl + Shift + R | Dreta |
| Cmd/Ctrl + Shift + J | Justifica (només paràgrafs) |
Llistes
Llista converteix les línies en Pics o Numeració, i Cap les torna a deixar com eren. Cada línia que comences amb Enter és un element. Mentre edites, la llista s'aplica a les línies que toquen el cursor o la selecció; amb el text seleccionat però sense editar-lo, a totes.
- Els elements llargs salten de línia amb un sagnat francès: la segona línia comença sota el text, no sota el pic.
- La niació arriba fins a cinc nivells. Els pics canvien de • a ◦ i a ▪ segons el nivell, i els números passen d'1. a a. i després a i.; al quart nivell, tots dos tornen a començar per • i per 1.
- Augmenta sagnat i Redueix sagnat, al panell de Llista, mouen un element un nivell cap endins o cap enfora.
- A les aplicacions de navegador i escriptori, Tab i Shift + Tab fan el mateix mentre edites.
- La numeració compta els elements d'un mateix nivell i torna a començar després d'una línia que no forma part de la llista.
- Enter en un element buit acaba la llista. Backspace al començament d'un element n'elimina primer el pic o el número.
Començar una llista escrivint
Al començament d'una línia que encara no forma part d'una llista:
1.o1)seguit d'un espai comença una llista numerada.-o*seguit d'un espai comença una llista amb pics.
Els caràcters que has escrit se substitueixen pel marcador de la llista, i desfent un sol cop els recuperes. El text enganxat es queda tal com és.
Espaiat
Espaiat obre dos controls lliscants, cadascun amb el seu valor en un quadre on també pots escriure. Un arrossegament és un sol pas de desfer.
- Espaiat de lletres: l'espai entre caràcters, de −200 a 800. Els valors negatius acosten les lletres. Es mesura en relació amb la mida de lletra, de manera que conserva l'aspecte quan redimensiones el text. Mentre edites, canvia els caràcters ressaltats, o tot el text si no n'hi ha cap de ressaltat.
- Interlineat: la distància entre línies, de 0.5 a 2.5. Es defineix per paràgraf —el text entre dos salts de línia—, de manera que un títol pot quedar més compacte que el cos de text de sota. Mentre edites, canvia les línies que toquen el cursor o la selecció; si no, totes.
Tots dos funcionen tant amb text simple com amb paràgrafs.
Idiomes que s'escriuen sense espais
El japonès i el xinès salten de línia entre caràcters, i el tailandès entre paraules, de manera que un paràgraf en qualsevol d'aquests idiomes parteix les línies allà on el lector ho espera.
Idiomes de dreta a esquerra
L'àrab, l'hebreu i el persa es llegeixen de dreta a esquerra. Cada paràgraf —el text entre dos salts de línia— pren la direcció de la seva primera lletra, de manera que una línia en anglès i una línia en àrab poden compartir un mateix text. Un paràgraf sense lletres, com una línia de números, segueix el de sobre; un primer paràgraf sense lletres segueix l'idioma en què està l'aplicació.
- Els textos i paràgrafs nous comencen alineats a la Dreta quan l'aplicació està en àrab, hebreu o persa. Esquerra, Centre i Dreta volen dir sempre el costat que indiquen, en qualsevol idioma.
- Amb Justifica, l'última línia d'un paràgraf de dreta a esquerra acaba a la dreta.
- Les llistes posen el pic o el número a la dreta d'un paràgraf de dreta a esquerra, igual que el sagnat, i un número es llegeix «.1», com en un navegador.
- Les paraules en una altra escriptura, com un nom de producte o un número, conserven el seu propi ordre de lectura dins de la línia.
- Un paràgraf que comença amb una paraula en alfabet llatí es llegeix d'esquerra a dreta, encara que la resta sigui en àrab. Perquè es mantingui de dreta a esquerra, comença'l amb una paraula en àrab.
Paràgrafs a l'exportació
Els paràgrafs s'imprimeixen exactament amb els mateixos salts de línia que tenen al llenç, en tots els formats d'exportació. En un PDF vectorial cada línia és text de debò, incloses les línies justificades. Les excepcions són un paràgraf amb un tipus de lletra que pinta els seus propis colors i un que té alguna lletra que el seu tipus de lletra no inclou: aquests s'imprimeixen com a imatge. El tipus de lletra per defecte no té lletres àrabs ni hebrees, així que, per tenir text de debò en aquests idiomes, tria un tipus de lletra que les tingui, com Noto Sans Arabic o Noto Sans Hebrew.