Vas imprimir la plantilla, la vas enganxar a la peça, vas fer els forats, i ara la ferramenta no encaixa. O vas calcar el contorn sobre pell i la peça acabada et va sortir un parell de mil·límetres curta en totes les direccions.
No hi havia res malament en la teva feina. La impressió era de la mida equivocada.
Per a un pòster, un parell de punts percentuals no importen — ningú no mesura un pòster. Per a una plantilla de fusteria, un patró de pell, una disposició per a CNC o làser o una guia de perforació, un parell de punts percentuals són la diferència entre una peça que encaixa i llenya per al foc. Aquest article va d'aconseguir una plantilla impresa a 1:1 de debò, i de demostrar-ho abans de dedicar-hi material i una tarda.
La versió curta: no et fiïs mai d'un diàleg d'impressió. Imprimeix un full de calibratge, mesura'l amb un regle d'acer, i només llavors imprimeix la resta.
Pas 1 — Estableix les dimensions reals de la plantilla, no la mida del paper
Aquest és el canvi de mentalitat que arregla la majoria de problemes d'1:1.
Gairebé tothom comença preguntant «en quin paper va això?». La pregunta que importa és una altra: com de gran és la cosa al món real? El frontal d'un calaix fa 420 mm d'ample. Un patró de funda de ganivet fa 8.75 in d'alt. Aquests són els números que han de ser correctes. El paper només és el que hi ha a sota.
A Docuslice, per això hi ha el mode de mida. En lloc de descriure la disposició com a files i columnes de pàgines, escrius la mida acabada de l'art i deixes que l'aplicació calculi quants fulls calen.
- Comença un projecte i importa la teva plantilla — un PDF exportat des d'un CAD, un escaneig d'un patró de paper o una imatge.
- Canvia la Disposició del mode Quadrícula al mode Mida.
- Introdueix l'amplada i l'alçada reals de la plantilla.
Si el fitxer es va exportar a mida real des del CAD, introdueix aquesta mida exacta i la geometria sobreviu de cap a cap. Si és un escaneig d'un original en paper, introdueix la dimensió que hagis mesurat sobre aquest original amb un regle — amb una sola vora coneguda n'hi ha prou, perquè establir l'amplada amb la proporció correcta també estableix l'alçada.
El selector de mida i orientació del paper és una decisió a part, que es pren després. Tria el que tinguis carregat a la impressora — A4, Letter, Legal, A3 — i el recompte de fulls s'actualitzarà en conseqüència. Si més endavant canvies d'idea sobre el paper, la plantilla es manté de la mateixa mida; només canvia el nombre de fulls. Aquesta separació és tota la gràcia: el disseny és amo de les seves dimensions, i el paper no hi té vot. Per a la visita completa al mode de mida, mira com imprimir imatges a una mida concreta.
Treballa amb les unitats que fa servir el teu plànol
La conversió d'unitats és una font silenciosa d'error. Un plànol acotat en polzades, convertit a mil·límetres a mà i arrodonit en algun punt del camí, no serà de la mida amb què vas començar.
Docuslice accepta mil·límetres, centímetres, metres, polzades o peus, així que canvia la unitat perquè coincideixi amb el teu plànol d'origen i escriu el número directament. Sense aritmètica, res per equivocar-se.
Les polzades fraccionàries mereixen un comentari. Si el plànol diu 15 3/8 in, això són 15.375 in — no ho arrodoneixis a 15.4. És un quart de mil·límetre, que sembla no res, tret que els errors acumulats d'un acoblament no s'anul·len entre ells.
Pas 2 — El full de calibratge
Aquí ve el ritual. Costa un full de paper i dos minuts, i és l'única cosa que hi ha entre tu i una plantilla que t'enganya.
Imprimeix un full, no tots
Prepara la feina i després imprimeix només la primera pàgina — tots els diàlegs d'impressió et deixen especificar un interval de pàgines. Abans d'enviar-la:
- Posa l'escala de la impressora al 100% o a Actual size.
- Desactiva Ajusta a la pàgina, Redueix per ajustar i Escala a l'àrea imprimible. Totes. Aquesta és la causa més comuna, de llarg, d'una impressió amb l'escala equivocada.
- Desactiva la impressió sense marges o de vora a vora.
- Assegura't que la mida de paper del controlador coincideix amb la mida de paper que has triat a Docuslice.
Mesura amb un regle d'acer, no amb una cinta mètrica
Una cinta mètrica és l'instrument equivocat. El ganxo de la punta és deliberadament fluix — flota el gruix del ganxo perquè la cinta llegeixi correctament tant en mesures interiors com exteriors — i la fulla és corbada, així que no reposa mai plana sobre el paper. Cap de les dues coses no importa en un envà; totes dues importen quan vas a caça d'un error de l'1%.
Fes servir un regle d'acer, una escala de mecànic o un peu de rei. Posa'l pla, alinea la marca del zero amb l'inici de l'element i llegeix-lo amb bona llum.
Mesura la dimensió coneguda més llarga del full, no una de curta que et vagi bé. Un error de l'1% sobre una referència de 20 mm són 0.2 mm, que no veuràs mai; sobre 250 mm són 2.5 mm, que és evident. Si la teva plantilla té un quadrat de calibratge o una barra d'escala, fes-los servir. Si no, afegeix tu mateix un rectangle de mida coneguda al llenç — les regles i les guies de l'editor fan que sigui fàcil col·locar-lo amb precisió.
Converteix la diferència en un percentatge
No ho calculis a ull. Fes l'aritmètica:
factor d'escala = longitud mesurada / longitud prevista
error % = (factor d'escala - 1) x 100Has demanat una referència de 200 mm i n'has mesurat 193. Això és 193 / 200 = 0.965, així que estàs imprimint al 96.5%, un error del -3.5%. Sobre una plantilla de 600 mm, això són 21 mm d'error acumulat.
Mesura tots dos eixos ja que hi ets. Algunes impressores escalen una mica diferent al llarg de la direcció d'arrossegament del paper que no pas al llarg del carro, cosa que es manifesta com una plantilla que és correcta en una direcció i incorrecta en l'altra.
Corregeix i torna a comprovar
Si l'error venia d'Ajusta a la pàgina o del mode sense marges, arregla l'ajust i torna a imprimir el full de calibratge. Aquesta és la correcció adequada, i normalment et deixa dins del mil·límetre.
Si l'ajust ja era correcte i la impressió continua desquadrada — algunes impressores realment ho estan, per unes dècimes de punt percentual — compensa-ho al llenç. Divideix la dimensió objectiu pel factor d'escala:
mida corregida = mida prevista / factor d'escalaUna plantilla que hauria de fer 500 mm i que s'imprimeix a 0.965 s'introdueix com a 500 / 0.965 = 518.1 mm. Torna a imprimir el full de calibratge i confirma-ho. Dues rondes normalment n'hi ha prou; si després de tres encara hi corres al darrere, el culpable és un ajust del controlador que encara no has trobat, no pas el número que escrius.
Una última cosa: en una impressora làser, deixa refredar el full uns minuts abans de mesurar-lo. El fusor treu la humitat del paper, així que en surt lleugerament més petit i es va recuperant a mesura que reabsorbeix la humitat de l'habitació. És un efecte petit — però l'error que busques també ho és.
Pas 3 — Reparteix en mosaic la plantilla sencera
Amb l'escala demostrada, imprimeix la resta. Si la plantilla és més gran que un full, Docuslice la divideix en tants fulls com necessiti la mida, i tres controls fan que el muntatge sigui suportable:
- Superposició — Desactivat, 25%, 50%, 75% o 100%. Per a plantilles, el 25% sol ser el punt dolç. Repeteix una franja d'art al llarg de cada costura, així alines els fulls fent coincidir les mateixes línies en lloc d'ajuntar dues vores tallades. Alinear per element guanya sempre a alinear per vora.
- Línies de tall i marques de tisora — et mostren exactament on retallar abans d'enganxar. Talla per la línia i els fulls units es mantindran en registre.
- Números — Columna i fila, o una seqüència simple. En una plantilla de nou o setze fulls, això converteix un trencaclosques en una pila ordenada.
Una decisió de criteri específica de les plantilles: mira on cauen les costures. Una costura sobre el centre d'un forat, una corba crítica o una vora de referència fa que aquest element sigui més difícil de calcar, perquè la cinta hi queda just a sobre. Desplaça l'art al llenç, o canvia el marge, i les fronteres de les tessel·les es mouran amb ell.
Si vols saber per endavant quants fulls necessitarà una mida concreta, la taula de mides de pòster llista totes les dimensions de la sèrie A i dels EUA amb el seu recompte de tessel·les. Un cop impresos els fulls, retalla per les línies de tall, alinea per la superposició i enganxa pel darrere de la unió, així la cinta no queda mai entre el teu llapis i el paper.
Pas 4 — Ajustos d'exportació que preserven la precisió
L'exportació és l'últim lloc on l'escala pot fallar.
- Format — exporta com a PDF per imprimir. Un PDF porta dimensions de pàgina reals, que és el que fa que «Actual size» al diàleg d'impressió signifiqui alguna cosa. Els fitxers d'imatge van bé per compartir, però donen menys informació al diàleg.
- Exportació de PDF vectorial (Pro) — si la plantilla va néixer com a PDF vectorial sortit d'un CAD, això la manté vectorial fins a la impressora, així les línies es mantenen exactes i fines com un cabell en lloc de tornar-se a raseritzar en píxels.
- DPI d'exportació — Estàndard (160), Alta (300) o Màx (600), amb Alta i Màx als plans Pro i Pro+. Una línia a 160 DPI són uns 0.16 mm de granularitat de píxel, prou per fer ambigua una línia de tall, així que les plantilles rasteritzades amb detall fi es beneficien dels ajustos més alts. El DPI canvia el detall dins de cada pàgina, mai la mida física.
- Marge — estableix-lo perquè coincideixi amb el que la teva impressora pot arribar a imprimir de debò. Si empenys l'art cap a la vora no imprimible, el controlador pot escalar la pàgina en silenci per rescatar-la i desfer tot el que has fet al pas 2.
Quan imprimeixis el fitxer exportat, fes servir els mateixos ajustos que has validat: escala 100%, Ajusta a la pàgina desactivat, sense marges desactivat, paper correcte. El full de calibratge només demostra la configuració que has provat.
Si la teva plantilla és un patró de roba i no pas de taller, la mecànica és idèntica però les comprovacions no — els PDF de patrons venen amb el seu propi quadrat de prova i els marges de costura es comporten diferent a banda i banda d'una unió. Aquest cas té la seva pròpia explicació: com imprimir un patró de costura a mida real.
Preguntes freqüents
Imprimeix un full, mesura-hi una referència coneguda amb un regle d'acer, i divideix el mesurat pel previst. Un factor d'escala d'1.000 és correcte; qualsevol altra cosa és un error que pots expressar com a percentatge i corregir.
Gairebé sempre és per Ajusta a la pàgina o Redueix les pàgines sobredimensionades, que la majoria de controladors i visors de PDF activen per defecte. Escalen la pàgina cap avall perquè res no caigui dins de la vora no imprimible, cosa que sol deixar-la entre el 94% i el 97%. El mode sense marges fa el contrari i escala cap amunt. Desactiva'ls tots dos i posa l'escala al 100%.
Sí — per això existeix el mosaic. Estableix la mida real en mode de mida, tria el teu paper, i la plantilla es dividirà en tants fulls com calgui. L'escala es manté 1:1 a cada full; el que es divideix és només el paper.
No. Qualsevol impressora d'injecció o làser que es pugui posar a escala 100% ho farà. La precisió ve dels ajustos i de la comprovació de calibratge, no del maquinari.
Fa les línies més nítides, no les dimensions més correctes. La precisió física ve del mode de mida i de l'ajust d'escala de la impressora; el DPI decideix amb quin detall es dibuixen les línies dins de cada pàgina.
Un escalat diferent als dos eixos sol apuntar a l'arrossegament del paper més que no pas a un ajust, ja que el carro i l'arrossegament els mouen mecanismes separats. Comprova primer el controlador, i després compensa per eix introduint una amplada i una alçada corregides per separat en mode de mida.
Descarrega Docuslice
Mesura un cop sobre el paper, i el teu proper tall encaixarà a la primera.